A tothom li agraden les patates braves. Segurament no és així però la típica tapa dels estudiant/universitaris són les famosíssimes papes braves.
Quin serà el seu secret?, el secret que ens fa devorar-les sense pensar ni un sol moment que porta aquesta magnifica salsa que no ens cansa mai.
No hi ha bar a prop de les universitat i instituts que no tingui un ració de patates braves , i per molt estany que sembli, cada tapa de papes braves és diferent, té un gust especial.
Hi ha moltes varietats de patates braves; amb patata llarga,rodona o a daus i fins i tot amb patates chip. El més habitual és la patata tallada en forma de daus irregulars, d’uns dos centímetres. Primerament aquestes patates son bullides amb aigua salmorra (aigua amb alta concentració de sal) durant uns minuts, perquè quedin més tendres. Desprès son secades i posades a fregir amb oli ben calent. Posades amb un plat són acompanyades per la salsa brava, una salsa calenta que varia a cada restaurant i també a diferents punts del país. A Madrid on es creà la salsa el 1960, esta composta bàsicament de salsa de tomàquet, amb vinagreta i guindilla a més a més d’ingredients secrets de cada cuiner, com l’oli d’oliva, l’all, la maionesa, la mostassa, l’allioli o el pebre.
Les patates o papes braves son anomenades així fent elusió a la fortor del seu gust picant. El ser una recepta composta bàsicament de patata és el que li fa ser una de les tapes més barates dels bars, també és apte per a vegetarians. Les Nacions Unides han qualificat aquest plat com una recepta típica d’Espanya.
Un bon plat de patates braves
A menjar moltes patates braves i ja ho sabeu; Toqueu-nos el Blog cada dia.
Ruth Casteys
No hay comentarios:
Publicar un comentario